Fred, molt de fred. Fosc, eren les 19:40h. Pujades, baixades i rectes per posar el turbo. Quina cursa gent!!! 100% recomenable.
Només sentir el tret de sortida va començar la locura. La bala Ricard va sortir sobremotivat a l’sprint per intentar atropellar als caps de cursa. La llebre Gonzalez va estar atent i no va deixar passar més metres entre ell i en Riki. Tot seguit, el públic va poder sentir el sospir d’en Dave que, en un dia especial, volia deixar els cronos per terra i atrapar a la llebre fos com fos literalment.
Passats minuts i metres milles, les coses van anar estabilitzant-se. Com sempre, l’Uri i en Dave van anar a un bon ritme tenint en compte les singularitats d’aquesta cursa i van arrivar de la mà, aconseguint així l’objectiu marcat. La revelació de la sortida va patir els excessos i va haver de cedir algunes posicions.
El nou Girunner en cursa oficial, en Miquel, va aprofitar la forta pujada (què cabron!!) dels metres abans de l’arrivada per imposar 17′‘ la seva llei i deixar clar que té potencial per treure en properes curses. Just darrera d’ell, el binomi Isma-radical i jo, vem fer una cursa molt semblant, arrivant un darrera de l’altre disfrutant d’una cursa molt singular.
El farolillo se’l va endur l’Olga, que va aconseguir completar el recorregut sense parar, donant exemple a altres Girunneres menys agosarades (Laia, Mar… ejem ;p)
Per últim, dir que no haguèssim pogut acabar, ni tan sols començar la cursa, sense el suport logístic i anímic de la Laia. 😉
Omelette dreamer, TV3, Cerdanyola del Vallès.
Vinga, donem peu, dic pas, dic…ejem.. David, que ens expliques?
Girunners Team 
